Es evidente que tanto la lengua que se habla en Cataluña como la que se habla en Mallorca tienen grandes semblanzas y también grandes diferencias, no solo de léxico, sino también de fonética y gramática . Igualmente es evidente que ambas han recibido una fuerte influencia del español y han incorporado en su habla popular gran cantidad de castellanismos.
El catalán ha intentado unificar las lenguas que se hablan en Cataluña, Valencia e Islas Baleares y crear una neolengua imponiendo como modelo estándar la que se habla en Barcelona. Por supuesto todo ello con un trasfondo político-soberanista que va más allá de las simples cuestiones lingüísticas.
A continuación tenemos una pequeña muestra de estas diferencias y de la evidente influencia del español en las dos lenguas:
Mallorquí - Català - Español
Abre - Arbre - Árbol
Aigo - Aigua - Agua
Al.lot - Noi - Chico
Ametler - Ametller - Almendro
Arena - Sorra - Arena
Batiar - Batejar - Bautizar
Besada - Petó - Beso
Billet - Bitllet - Billete
Botella - Ampolla - Botella
Bragues - Calces -Bragas
Brossat - Mató - Requesón
Darrer - Últim - Último
Doi - Tonteria - Tontería
Ca - Gos - Perro
Calces - Mitjes - Medias
Calcetins - Mitjons - Calcetines
Calçons - Pantalons - Pantalones
Camia - Camisa - Camisa
Camiseta - Samarreta - Camiseta
Capell - Barret - Sombrero
Capritxo - Caprici - Capricho
Caragol - Cargol - Caracol
Cepillo - Raspall - Cepillo
Cercar - Buscar - Buscar
Coa - Cua - Cola
Colzo - Colze - Codo
Coní - Conill - Conejo
Copetjar - Colpejar - Golpear
Cotxo - Cotxe - Coche
Cuera - Cullera - Cuchara
Cuixot - Pernil - Jamón
Deport - Esport - Deporte
Desengramponador - Tornavis - Destornillador
Ego - Euga - Yegua
Enxufe - Endoll - Enchufe
Es, s', sa, so - El, l', la, ( ) - El, la, lo
Esbucar - Enderrocar - Derrumbar
Esclatasang - Rovelló - Níscalo
Fems (fens) - Escombraries - Basura
Fi, fia - Fill, filla - Hijo, hija
Forqueta - Forquilla - Tenedor
Fressa - Maduixa - Fresa
Garrova - Garrofa - Algarroba
Garrover - Garrofer - Algarrobo
Granera - Escombra - Escoba
Grifo - Aixeta - Grifo
Grumé - Medusa - Medusa
Guinavet - Ganivet - Cuchillo
Homo - Home - Hombre
Horabaixa - Tarda - Tarde
Llengo - Llengua - Lengua
Llonja - Llotja - Lonja
Moix - Gat - Gato
Motxila - Motxilla - Mochila
Nigul - Núvol - Nube
Nin - Nen - Niño
Nirvi - Nervi - Nervio
Noltros - Nosaltres - Nosotros
Llombrígol - Melic - Ombligo
Ordenador - Ordinador - Ordenador
Padacer - Drapaire - Trapero
Padrí/na - Avi/ia - Abuelo/a
Palangana - Safata - Bandeja
Pasco - Pasqua - Pascua
Pepa - Nina - Muñeca
Pulsera - Polsera - Pulsera
Rata pinyada - Ratpenat - Murciélago
Retxa,ar - Ratlla,ar - Raya,ar
Saim - Mantega -Manteca
Som - Soc - Soy
Susto - Ensurt - Susto
Tassó - Got - Vaso
Tavaiola - Tovallola - Toalla
Telefonar - Trucar - Telefonear
Tomàtiga - Tomàquet - Tomate
Trempar - Amanir - Aliñar
Ui - Ull - Ojo
Vei - Vell - Viejo
Veinat - Veí -Vecino
Voltros - Vosaltres - Vosotros
Xot - Xai - Cordero
Xuia - Cansalada - Tocino
Terminacions:
amb "...izar" - "...itzar" - "...izar" Organizar - Organitzar - Organizar
Finalizar - Finalitzar - Finalizar
Realizar - Realitzar - Realizar
amb "...o" - "...ua" - "....." Llengo - Llengua - Lengua
Aigo - Aigua - Agua
Pasco - Pasqua - Pascua
amb "...o" - "...e" - "....." Cotxo - Cotxe - Coche
Colzo - Colze - Codo
Nostro - Nostre - Nuestro
amb "..." - "...ll" - "..." Ui - Ull - Ojo
Vei - Vell - Viejo
Fi - Fill - Hijo
amb "...i" - "...ia" - "...ia" Valenci - Valencia - Valencia
Pacienci - Paciencia - Pacienci
Cienci - Ciencia -Ciencia
Frases:
Què noms? - Cóm et dius? - ¿Cómo te llamas?
Posar benzina - Fer benzina - Poner gasolina
lunes, 18 de marzo de 2013
miércoles, 6 de marzo de 2013
"lo present regne de Mallorques ... en res del mon sia sotmés al Principat de Catalunya". Rei Alfons. Any 1439.
Artículo publicado en el blog http://sapatriamallorquina.blogspot.com.es el 5 de Noviembre de 2.009
L'any 1365 en Pere d'Aragó deixa a un costat ses formes mantegudes durant vint anys després de
s'annexió des Regne de Mallorca a Aragó per proclamar que es regne insular sigui una nova província
catalana. Així amb so privilegi de 22 de juliol de 1365 dat a Sant Feliu de Guíxols se dicta que es
mallorquins sien considerats catalans, i que Mallorca sigui part de Catalunya, “los mallorquins e poblats
en aquella Illa sien cathalans naturals, e aquell regne sia dit part de Cathalunya”, que a Corts
Generals també siguin considerats catalans ”e en altre temps en Corts generales sien hauts e
reputats per cathalans”, que hagin de celebrar Corts Catalanes “hagen aentrevenir en Corts al
Cathalans celebradores”, i observar ses constitucions i privilegis de Catalunya, “hagen alegrar e
observar les constitucions generals de Cathalunya, privilegis e usatges de Ciutat de Barcelona”.
De s’annexió ençà, Mallorca participa a Corts Generals juntament amb sos altres territoris aragonesos. A
partir de sa promulgació des privilegi d’incorporació a Catalunya i d’acord amb ell es mallorquins són
convocats a Corts Catalanes, on no s’hi presenten. Es mallorquins no accepten s’annexió a Catalunya
i com a demostració de sa seva voluntat d’autonomia davant sa promulgació des privilegi de 1365 no
participen a Corts Catalanes, encara que si ho segueixen fent a Corts Generals juntament amb sos altres
territoris aragonesos. D’aquesta manera es mallorquins expressen sa seva conformitat de formar
part de sa Corona d’Aragó i a la vegada es seu refús a esser una província catalana, recordant d’aquesta
manera que formen part de sa Corona aragonesa per unió personal a sa figura del Rei i no com a part
d’un altre territori.
s'annexió des Regne de Mallorca a Aragó per proclamar que es regne insular sigui una nova província
catalana. Així amb so privilegi de 22 de juliol de 1365 dat a Sant Feliu de Guíxols se dicta que es
mallorquins sien considerats catalans, i que Mallorca sigui part de Catalunya, “los mallorquins e poblats
en aquella Illa sien cathalans naturals, e aquell regne sia dit part de Cathalunya”, que a Corts
Generals també siguin considerats catalans ”e en altre temps en Corts generales sien hauts e
reputats per cathalans”, que hagin de celebrar Corts Catalanes “hagen aentrevenir en Corts al
Cathalans celebradores”, i observar ses constitucions i privilegis de Catalunya, “hagen alegrar e
observar les constitucions generals de Cathalunya, privilegis e usatges de Ciutat de Barcelona”.
De s’annexió ençà, Mallorca participa a Corts Generals juntament amb sos altres territoris aragonesos. A
partir de sa promulgació des privilegi d’incorporació a Catalunya i d’acord amb ell es mallorquins són
convocats a Corts Catalanes, on no s’hi presenten. Es mallorquins no accepten s’annexió a Catalunya
i com a demostració de sa seva voluntat d’autonomia davant sa promulgació des privilegi de 1365 no
participen a Corts Catalanes, encara que si ho segueixen fent a Corts Generals juntament amb sos altres
territoris aragonesos. D’aquesta manera es mallorquins expressen sa seva conformitat de formar
part de sa Corona d’Aragó i a la vegada es seu refús a esser una província catalana, recordant d’aquesta
manera que formen part de sa Corona aragonesa per unió personal a sa figura del Rei i no com a part
d’un altre territori.
No és fins es regnat de n'Alfons el Magnànim que Mallorca se desprèn "de jure" de sa càrrega de sa
supeditació catalana ordenada p’en Pere I l’any 1365. Una situació que "de facto" no s’arriba a
produir mai: Mallorca no assisteix a Corts Catalanes ni adopta ses constitucions com a dret propi.
D’aquesta manera dia 17 de juny de 1439 a petició des jurats mallorquins, el Rei Alfons el Magnànim
amb so Privilegi de Gaeta confirma ses franqueses mallorquines i a la vegada afirma que Mallorca
no és una prolongació de Catalunya, ni està sotmesa a ses lleis catalanes: “lo present Regne de
Mallorques sia apartat hauent ses franqueses especials e en res del món sia sotmés al Principat de
Catalunya ne a la observància de llurs constitucions ne usatges.”
supeditació catalana ordenada p’en Pere I l’any 1365. Una situació que "de facto" no s’arriba a
produir mai: Mallorca no assisteix a Corts Catalanes ni adopta ses constitucions com a dret propi.
D’aquesta manera dia 17 de juny de 1439 a petició des jurats mallorquins, el Rei Alfons el Magnànim
amb so Privilegi de Gaeta confirma ses franqueses mallorquines i a la vegada afirma que Mallorca
no és una prolongació de Catalunya, ni està sotmesa a ses lleis catalanes: “lo present Regne de
Mallorques sia apartat hauent ses franqueses especials e en res del món sia sotmés al Principat de
Catalunya ne a la observància de llurs constitucions ne usatges.”
Idó encara després de més de mig mil.leni seguim amb sa mateixa comèdia. Un dets actes d'aquest
esperpent es s'ùs que fan ses institucions baleàriques des domini punt.cat. Pareix mentida que lo
que no va conseguir en Pere d'Aragó el 1365, ara li donaran es nostros representants polítics en un nou
acte de traició an es poble balear. Hem de recuperar sa nostra memòria històrica i recordar es fets des
nostres antepassats
.
esperpent es s'ùs que fan ses institucions baleàriques des domini punt.cat. Pareix mentida que lo
que no va conseguir en Pere d'Aragó el 1365, ara li donaran es nostros representants polítics en un nou
acte de traició an es poble balear. Hem de recuperar sa nostra memòria històrica i recordar es fets des
nostres antepassats
.
domingo, 3 de marzo de 2013
Los franceses de Cabrera
Publicado en el blog http://www.paisse.blogspot.com.es el 9 de sepptiembre de 2.008


El 19 de julio de 1808, tras la victoria de Bailén, el ejército del general Castaños hizo prisioneros a miles de soldados napoleónicos, que fueron hacinados en los muelles de Sanlúcar durante varios días, bajo el compromiso de ser repatriados a Francia. El Gobernador de Cádiz decidió no respetar el acuerdo y embarcarlos en ocho navíos con destino a Canarias y Baleares. Pocos días después, unos 9.000 prisioneros franceses fueron abandonados a su suerte en Cabrera. La isla, a escasos kilómetros al sur de Mallorca, era una cárcel de la que no había manera de escapar, un desierto sin agua ni comida.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)