Un des fets més destacables, i amb uns caràcters de heroïcitat més remarcables de sa nostra història ès es que protagonisaren dos soldats des Castell d'Alaró defensant-lo de ses tropes del Rei d'Aragó Pere II, i que manava es seu fill es príncep Alfons, més tard Rei conegut com el Liberal.
Però antes de res hem d'anar an ets orígens que varen provocar sa guerra entre es dos regnes. A sa mort del Rei En Jaume es Conquistador, sa Corona d'Aragó va quedar divida entres es seus dos fills, Pere, a qui deixà es Regnes d'Aragó i de València, i es comtat de Barcelona, i en Jaume, a qui deixà es regne de Mallorques, es comtats del Rosselló i la Cerdanya i es senyoriu de Montepeller, a més d'altres enclaus més petits an es sud de França. En conèixer sa voluntat de son pare, en Pere ja va manifestar sa seva voluntat de no respectar-ho, encara que per por a possibles represàlies ho acceptava.
Una veguda mort en Jaume I, se va confirmar es seu testament i fou proclamat Rei de Mallorques en Jaume II, qui imaginant-se que es seu germà no comportaria sa divisió des regne firmà una aliança defensiva amb so seu cunyat es Comte de Foix, lo que va provocar ses ires den Pere II, qui llavor de derrotar an es francès, obligà an es seu germà a un pacte d'infeudació, que l'obligava a retrer-li homenatge un pic en s'any i sa prohibició de què sa moneda mallorquina circulàs pes comtats del Rosselló i de la Cerdanya.
Però un fet canvià sa situació: s'invasió de Sicília per part de Pere II i sa crueldat mostrada per ses seves tropes feren que el Papa l'excomunicàs i dispensàs des jurament an es seus vasalls. Aferrant-se a sa bul·la papal, i alliberat de s'infeudació amb so seu germà, el Rei en Jaume es va declarar neutral a una nova guerra entre França i Aragó, lo que motivà s'invasió de Mallorca per un exèrcit comandat pes seu fill n'Alfons, ocupant s'illa amb facilitat, llevat des tres castells roquers d´Alaró, Pollensa i Santueri. Es castell d'Alaró tenia de castellà an en Ramon Palandiano, i tenim notícia de sa gesta que varen portagonisar dos soldats d'aquell castell, en Guiem Capello, conegut com a Cabrit, i en Guiem Bassa, principalment a través de s'obra de s'historiador castellà Zurita i de s'obra d'en Dameto.
Una vegada conquerida s'illa i rendits es principals castells, quedava aquesta fortalesa, una impressionant mola de pedra que ja hi era es temps des romans i des de sa que se dominava tot es Raiguer. Per això es príncep Alfons, que havia vengut amb ses tropes, va anar a dirigir es setge. Segons se relatava en ets antics breviaris de sa diòcesi de Mallorca, i així mos ho descriu en Dameto, es príncep conminà an es defensors a rendir-se, demanant-li es dos Guiems qui era ell, a lo que els hi va contestar que era n'Alfons, fill del Rei d'Aragó i de Mallorca. Des castell li contestaren que s'amfós ès un peix bo per fer amb salsa, i que ells no tenien més rei que en Jaume II, a qui varen jurar fidelitat. N'Alfons, furiós per aquella contesta, els hi demanà qui eren, i els hi va jurar que els torraria com un cabrit, lo que finalment va complir enmig de sa plaça d'Alaró.
Sa notícia se va estendre per tot Europa, i novament sa crueldat de ses tropes aragoneses, va fer que el Papa el tornàs a excomunicar i va autorisar que se rendís culte com a màrtirs an en Cabrit i en Bassa en haver mort per no rompre es jurament de fidelitat an es seu Rei, que ho era per voluntat de Déu. Poc després, el ja Rei Jaume II d'Aragó, conegut com El Just, tornà es regne an es seu conco obligat per sa pressió del Papa. Ses relíquies des màrtirs se conserven a sa capella de Sant Simó i Judes a la Seu de Mallorca, i varen rebre culte públic fins que el Bisbe Santander el va prohibir durant es S. XVII, just poc temps llavor de ser proclamats patrons menors de sa Ciutat i Regne de Mallorca. Es conserva a Cort un interessant quadro que representa es martiri patit pes dos soldats, obra d'en Miquel Bestard. "La història de nostra raça tingué aquí dalt gonfanoners de lleialtat: Cabrit i Bassa, en heroisme i fe els primers, ara en glòria que mai passa postren ses palmes i llorers." (Bartomeu Guasp) Foment Cultural Illes Balears
No hay comentarios:
Publicar un comentario