Un des fets més destacables, i amb uns caràcters de heroïcitat més remarcables de sa nostra història ès es que protagonisaren dos soldats des Castell d'Alaró defensant-lo de ses tropes del Rei d'Aragó Pere II, i que manava es seu fill es príncep Alfons, més tard Rei conegut com el Liberal.
Però antes de res hem d'anar an ets orígens que varen provocar sa guerra entre es dos regnes. A sa mort del Rei En Jaume es Conquistador, sa Corona d'Aragó va quedar divida entres es seus dos fills, Pere, a qui deixà es Regnes d'Aragó i de València, i es comtat de Barcelona, i en Jaume, a qui deixà es regne de Mallorques, es comtats del Rosselló i la Cerdanya i es senyoriu de Montepeller, a més d'altres enclaus més petits an es sud de França. En conèixer sa voluntat de son pare, en Pere ja va manifestar sa seva voluntat de no respectar-ho, encara que per por a possibles represàlies ho acceptava.
martes, 22 de octubre de 2013
lunes, 14 de octubre de 2013
"Evocación poética de Jaime III, Rey de Mallorcas" (+ 25 de octubre de 1349)
por Llorenç Vidal
La heroica muerte de Jaume III, Rey de Mallorcas, en la batalla de Llucmajor (1349) ha sido uno de los temas recurrentes de la literatura mallorquina desde el renacimiento literario insular hasta nuestros días. Recordemos, como un ejemplo, el famoso drama La campana de la Almudaina (1859) de Juan Palou i Coll, cargado de emotivos tintes románticos regionalistas y una de las piezas claves del teatro balear, hasta la evocación vívida realizada por Maria Antònia Salvà en su bellísimo poema leído en la inauguración del monumento levantado en el Camp de sa Batalla en 1949, en el sexto centenario del trágico acontecimiento, y que en una de sus cuartetas reza así:
"Jaume terç, valent i noble,
sempre august en la dissort,
regna encar damunt ton poble
per l'amor qui venç la mort!"
La heroica muerte de Jaume III, Rey de Mallorcas, en la batalla de Llucmajor (1349) ha sido uno de los temas recurrentes de la literatura mallorquina desde el renacimiento literario insular hasta nuestros días. Recordemos, como un ejemplo, el famoso drama La campana de la Almudaina (1859) de Juan Palou i Coll, cargado de emotivos tintes románticos regionalistas y una de las piezas claves del teatro balear, hasta la evocación vívida realizada por Maria Antònia Salvà en su bellísimo poema leído en la inauguración del monumento levantado en el Camp de sa Batalla en 1949, en el sexto centenario del trágico acontecimiento, y que en una de sus cuartetas reza así:
"Jaume terç, valent i noble,
sempre august en la dissort,
regna encar damunt ton poble
per l'amor qui venç la mort!"
viernes, 4 de octubre de 2013
PER QUÈ NO CREIM EN S’ACTUAL CATALÀ ESTÀNDARD?
Joan Font Rosselló, Toni Cantarellas, Xisca Maura, Laura Venzal, Joan Pons i David Cardona
Així com sa normalització lingüística no se pot despatxar com una simple qüestió tècnica ja que té implicacions culturals, polítiques i socials, lo mateix passa amb s’acceptació d’un estàndard. Ni sa normalització ni tampoc sa codificació normativa són tan neutres com es seus defensors mos han donat a entendre. Ès ben sabut que ses apel·lacions a sa ciència i a s’autoritat des tècnics en sa matèria han estat sa forma predilecta utilitzada pets estandarditzadors per silenciar i despreciar ets arguments contraris. Fins ara els ha anat molt bé, entre d’altres coses perquè molt pocs s’han interessat per estudiar ses implicacions que suposava posar en marxa sa normalització lingüística, un vertader programa d’enginyeria social. Encara n’hi ha hagut més pocs que hagin estudiat es rerefons d’acceptar a Balears es català estàndard per a tots ets usos formals.
Així com sa normalització lingüística no se pot despatxar com una simple qüestió tècnica ja que té implicacions culturals, polítiques i socials, lo mateix passa amb s’acceptació d’un estàndard. Ni sa normalització ni tampoc sa codificació normativa són tan neutres com es seus defensors mos han donat a entendre. Ès ben sabut que ses apel·lacions a sa ciència i a s’autoritat des tècnics en sa matèria han estat sa forma predilecta utilitzada pets estandarditzadors per silenciar i despreciar ets arguments contraris. Fins ara els ha anat molt bé, entre d’altres coses perquè molt pocs s’han interessat per estudiar ses implicacions que suposava posar en marxa sa normalització lingüística, un vertader programa d’enginyeria social. Encara n’hi ha hagut més pocs que hagin estudiat es rerefons d’acceptar a Balears es català estàndard per a tots ets usos formals.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)